Les noves tecnologies i jo

Com a noia del segle XXI crec que les noves tecnologies i jo hem crescut juntes. No me'n recordo ben bé del dia que Internet va entrar a casa, però sí de l'insatal·lació casolana que va fer el meu pare tot connectant, a partir d'una teraninya de fils que cubria mitja casa, aquella andròmina neandertal al telèfon, ni de broma inel·làmbric. També recordo el "mòbil" que utilitzava la meva mare, fàcilment confusible amb una cabina telefònica per les seves dimensions.
Ara ja tota aquesta maquinària, un xic més moderna, formen, se'ns dubte, part de la meva vida diària i, com a molta altra gent, em creeen, sense ni adonar-me'n una dependència que sovint em defuig de la meva voluntat: arribo a casa i les cames ja es dirigeixen soles cap al despatx, obro l'ordinador, miro el correu, sovint basura, agafo el mòbil i escric un missatge en menys de dos minuts i, quan estic cansada, "m'escarxofo" davant de la caixa tonta tot comentant amb el meu germà quina de les cotorres dels programes del cor crida més. Tot i la meva immersió subtil en aquest món tecnològic, hi ha dies, sobretot quan per culpa d'una tempesta se me'n va tot a norris, que m'agradaria passar unes horetes aïllada de tota aquesta xarxa, sovint abusiva, i disfrutar del temps sense rellotges, ni alarmes de mòbils. En definitiva, "desconnectar-me" del món per connectar-me més amb la vida.