"Este nuevo servicio integrado en Google Maps permite pasear por Madrid, Barcelona, Sevilla y Valencia, gracias a las imágenes de 360 grados tomadas a pie de calle.
Aunque desde ayer Street View ya estaba operativo, esta mañana ha tenido lugar la presentación oficial en sus oficinas en la Torre Picasso. España se convierte así en el segundo país europeo en disponer de este servicio.
Street View permite navegar visualmente por las calles de una ciudad mediante fotografías de 360 grados hechas a pie de calle. El servicio está integrado en Google Maps (para ordenadores y móviles) y Google Earth (para ordenadores). Para usarlo simplemente hay que pulsar en el nuevo botón que aparece y hacer doble clic en la calle que deseemos observar.
Las primeras poblaciones españolas en disponer de este sistema son los núcleos urbanos de Madrid, Barcelona, Sevilla y Valencia. Aunque el resto de ciudades tendrán que esperar un poco, Google ha anunciado que su objetivo es aumentar la cobertura al resto del territorio. Aunque no han confirmado nada, el avistamiento del coche de Street View por otras ciudades apunta a que las próximas candidatas pueden ser Bilbao, Gijón, Málaga, Oviedo, Valladolid y Zaragoza.
Google ha querido dejar claro que sólo ha realizado fotografías de lugares abiertos y públicos. Su objetivo, ha insistido, es tomar imágenes de calles, plazas y edificios, pero no de las personas. Así, para garantizar la privacidad de la gente y respetar las leyes vigentes, ha procesado todas las imágenes mediante un complejo software que se ha encargado de difuminar los rostros y las matrículas de los vehículos. Tal ha sido su celo, que incluso se han borrado rostros de carteles y anuncios.
Sin embargo, el programa no es perfecto y pueden encontrarse algunas caras y matrículas sin ocultar. En este caso, desde la propia ventana de la aplicación (enlace Ayuda de Street View) un usuario afectado puede solicitar que se eliminie la foto que considere oportuna.
Además, Google en su web pone a disposición de quien lo desee el API para integrar esta aplicación en cualquier web y así aprovechar las ventajas que proporciona este nuevo servicio."
Per Juan A. Vicente. (28-10-2008).
martes, 28 de octubre de 2008
lunes, 27 de octubre de 2008
Utilització del programa Movie Maker
Normalment jo utilitzava, per a fer una presentació amb textos i alguna que altra foto, el programa del PowerPoint, programa força familiar entre la meva generació ja que ens han demanat més d’un treball de recerca i, posteriorment, exposició amb el suport d'aquest format. La setmana passada va ser l’aniversari d’una meva amiga i a casa en va venir una altra per fer, conjuntament, un PowerPoint sobre la noia que feia els anys. Jo ja havia obert el meu PowerPoint quan ella em va suggerir que provéssim de fer servir el Movie Maker. Ens vam passar tota una tarda mirant fotos i preparant el muntatge, sincronitzant les imatges amb la sortida del text amb afectes especials i amb la música i, seguidament, amb seqüència i translació de les pantalles desitjada. La presentació, sincerament, va queda molt bé ja que aquest programa dóna moltes més possibilitats i sembla molt més senzill editar un vídeo. Quan el dilluns següent vaig arribar a classe i vaig veure que el tema que tractaríem durant aquella hora i mitja era sobre l’edició de vídeo i el MovieMaker, em va fer il·lusió veure que jo abans, encara que fos el dia anterior, l’havia ja “remenat” una mica i l’havia anat experimentat pel meu compte. Sincerament crec que és un programa molt interessant, sencill i complert que et permet crear, editar i compartir videos propis gratis a partir de diferents seqüències.
Utilització de Microsoft Word del Windows Vista
Aquest any pel meu aniversari em van comprar un ordinador portàtil que, segons la meva mare, era d'última generació. La veritat va ser en tan sols obrir-lo que ja vaig veure que de debò ho era. Vaig obrir el Word i de seguida vaig notar que amb el que ara hauria de treballar, no era amb el que estava acostumada sempre. En mica en mica, i amb el pas dels dies, vaig anar agafant el truc. Però hi havia moltes coses que no les trobava, ja que no estaven al mateix lloc de sempre, i moltes aplicacions que no les sabia fer anar. Però un dia vaig arribar a classe de NTAE i vaig quedar un xic sorpresa quan el tema de treballar va ser la utilització d’aquest programa tan necessari, útil i, perquè no, familiar. Gràcies a aquella classe, vaig descobrir fer un munt de coses que encara no sabia i, fins i tot, vaig trobar la fletxeta de “Párrafo” que feia temps que buscava! Per a mi aquella sessió va ser molt productiva ja que em va ajudar a treballar ara amb més agilitat i amb molta més comoditat tot i que, moltes coses, ja les havia descobert pel meu compte a base, sovint, d’errors (com intentar obrir un text amb aquest Word en un ordinador vell i que no es pogués realitzar, etc.).
domingo, 5 de octubre de 2008
Retocant la imatge
Ahir a la tarda vaig estar "jugant" amb el programa del Gimp, per a mi del tot nou, i així em va quedar la meva fotografia retocada. Per fer-ho, vaig agafar la imatge original i vaig començar a ajustar la brillantor: hi vaig posar més contrast. Després vaig posar l'opció de "disturción", "difusión". Seguidament vaig clicar l'opció "rectángulo redondeado radio 72 % cóncavo". Seguidament vaig difuminar una sel·lecció en 15,000 píxels, vaig anar a l'opció "ver", "color del relleno", "seleccionar color presonalizado" i vaig escollir un color adequat. Llavors vaig anar a "imagen", "transformar", "voltear horizontalmente" per girar-la. Després vaig anar a colors, "colorear", "posterioritzar", per reduir el nombre de colors, i la vaig posar al número 13. Finalment la vaig escapçar i ara fa 800x600 píxels i ocupa 65kB. Aquí teniu el resultat!viernes, 3 de octubre de 2008
La digitalització: captació i manipulació de la realitat, la nostra realitat
Digitalitzar és convertir qualsevol senyal d'entrada continua analògica (on unes propietats reals han estat substituïdes per d'altres propietats equivalents del model o senyal), com una imatge o un senyal de so, en una sèrie de valors numèrics de tal manera que tota la informació passa a "emmagatzemar-se" o a convertir-se en una combinació d'uns i zeros. També se'n diu digitalització a l'obtenció de representacions digitals d'imatges, sons i vídeos. Aquest codi o combinació de números, que l'ordinador llegeix de forma precisa i fiable, permet que molta informació es pugui tractar, transmetre, rebre o emmagatzemar per mitjà dels aparells informàtics. Aquest procés de digitalització varia segons el tipus d'informació que es tracta. Per exemple, és diferent escanejar una imatge que editar un so. Amb la imatge s'haurà de tenir en compte que aquests valors numèrics determinin cada color, cada matís... En el cas de la digitalització del so, cada seqüència numèrica representarà un instant del valor de la senyal elèctrica, del so.
Crec que la digitalització és un dels processos clau del món de la informàtica i de les noves tecnologies. Què seria un ordinador sense aquest procés? La digitalització ens ha obert les portes a tot un seguit d'opcions: ha estat tot un pas endavant. Si no...pensem. Què seria del món del segle XXI sense la digitalització?
Crec que la digitalització és un dels processos clau del món de la informàtica i de les noves tecnologies. Què seria un ordinador sense aquest procés? La digitalització ens ha obert les portes a tot un seguit d'opcions: ha estat tot un pas endavant. Si no...pensem. Què seria del món del segle XXI sense la digitalització?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
